Pinçament femoroacetabular. CAM i Pincer

Malalties de divers tipus i els traumatismes, poden fer malbé l’os, el cartílag, el labrum, els tendons i els músculs. Algunes de les situacions que més freqüentment necessiten artroscòpia per ser diagnosticades i/o tractades són:

-Lesions per “impingement” o pinçament. Actualment s’està veient com certes formes de l’articulació del maluc poden provocar una lesió precoç del labrum i amb això un “desgast” prematur de l’articulació. Amb la reparació d’aquestes lesions es pot allargar el temps per col·locar una pròtesi de maluc.

Osteopatia de pubis, hèrnia inguinal, tendinopaties d’adductors, diversos problemes musculars… són algunes de les patologies amb què se sol confondre un trastorn ossi que hi ha estat des de sempre; però que es coneix, i no gaire, des de fa només cinc anys.

Es tracta del xoc o pinçament femoroacetabular, una anomalia a la morfologia òssia de l’articulació del maluc responsable que el moviment que ha de fer aquesta es vegi limitat i acabi generant una artrosi que, al seu torn, acaba en la implantació de una pròtesi abans de fer els 50 anys.

El problema de passar pel quiròfan a una edat tan primerenca per substituir el maluc artròsic per un insert metàl·lic no només resideix en les complicacions derivades de tota intervenció quirúrgica, sinó en la probable necessitat d’un recanvi de la pròtesi posteriorment.

D’aquesta manera, ja no cal fer una incisió -que per petita que sigui pot fer sis o set centímetres- i, el que és més important, no cal luxar el maluc (treure el cap del fèmur de l’acetàbul per treballar amb la articulació més a la vista). Mitjançant artroscòpia es pot accedir a aquesta articulació i remodelar-la (llimant i fresant les malformacions fins que els ossos recuperen la seva forma correcta). El resultat és una agressió quirúrgica mínima, amb els consegüents beneficis postoperatoris (menys sagnat, poc dolor i una probabilitat d’infecció gairebé nul·la).

El resultat d’aquestes cirurgies rau principalment en el grau de desgast (artrosi) del cartílag en el moment de fer la cirurgia.

El principal avantatge de l’artroscòpia maluc per al pacient rau en la necessitat d’incisions molt petites que generalment comporten una estada hospitalària menor i una recuperació més ràpida. Molts poden abandonar el centre quirúrgic el mateix dia de l’operació. A més, les petites incisions ofereixen la possibilitat d’obtenir un millor resultat estètic, sobretot en zones exposades del cos. Tanmateix, recordarem i tornarem a insistir en el fet que els pacients que se sotmetin a cirurgia artroscòpica poden tenir diagnòstics molt diferents i condicions particulars prèvies que condicionaran la seva estada a l’hospital i el temps global de recuperació.

Hem de tenir en compte que, encara que encara menys invasiu, l’artroscòpia és un procediment quirúrgic com qualsevol altre i, per tant, ha de ser desenvolupat només per cirurgians especialistes en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica. Durant una artroscòpia poden sorgir problemes imprevistos o la necessitat d’obrir l’articulació si resulta impossible resoldre el problema mitjançant les petites incisions. En aquests moments, només un cirurgià que, a més de l’artroscòpia, domini la resta de tècniques quirúrgiques de l’especialitat, podrà dur a terme la intervenció.

A més, una correcta artroscòpia s’ha de fer en un ambient estèril de quiròfan. Abans d’iniciar l’operació s’aplica anestèsia, que, segons l’articulació que cal operar, pot ser local, regional, espinal o general. El seu cirurgià i anestesiòleg s’encarregaran de recomanar allò més apropiat en funció del cas.

Es fan petites incisions de la mida d’un trau de botó per inserir l’artroscopi i accedir a l’interior de l’articulació introduint-hi l’artroscopi i l’instrumental apropiat segons el cas. Tota l’operació és visualitzada pel cirurgià (i pel pacient, si és que ho desitja i no està sota anestèsia general) en un receptor de televisió. A més, si disposeu d’un aparell de vídeo, el cirurgià pot gravar totes les imatges que vulgueu.

Un cop finalitzada la intervenció, es tanquen les petites incisions (molts cirurgians prefereixen no donar punts de sutura per aconseguir millor resultat estètic) i s’aplica un embenat excepte en casos que necessitin immobilització per algun motiu.

La majoria dels procediments d’artroscòpia no necessiten més d’un dia d’ingrés hospitalari. Abans de l’alta, el pacient ha de rebre instruccions sobre medicacions i comportaments que cal evitar. Si durant el postoperatori aparegués febre, dolor excessiu o drenatge de líquid des de la ferida, s’haurà de tornar a contactar amb el metge.

Cal tenir en compte que el temps de recuperació és diferent per a cada pacient i no ens hem de comparar amb amics o coneguts que s’hagin sotmès a intervencions similars. Cada pacient és diferent i cap artroscòpia és igual. Ocasionalment, durant el transcurs de l’operació, el cirurgià pot descobrir malalties o defectes que necessiten una cirurgia més àmplia que requereixi obrir l’articulació i que es pot fer en el mateix acte quirúrgic o bé, si la situació ho requereix, en un segon temps.

Malauradament, i tot i tractar-se d’un mètode de mínima invasió, l’artroscòpia, com qualsevol tècnica quirúrgica, no està exempta de complicacions. Encara que la seva incidència és realment petita, ocasionalment i malgrat realitzar una profilaxi adequada, poden aparèixer infeccions, flebitis (inflamacions venoses), excessiva inflamació o sagnat i dany en els petits gots i nervis propers a la zona operada. A això, cal afegir-hi els que poden derivar de l’anestèsia en si. En el cas de l’artroscòpia maluc pot aparèixer una zona sense sensibilitat al voltant de la part interna de les cuixes i zona genital (nervi podent) que se sol recuperar en la majoria dels casos en pocs mesos.