Pròtesi

Una articulació és una estructura especial del cos humà on acaben dos o més ossos i l’engranatge dels quals permet el moviment. Per exemple, l’os de la cama anomenat tèbia i el de la cuixa anomenada fèmur s’uneixen formant el genoll. La part final de l’os d’una articulació està coberta d’un material llis i lluent que s’anomena cartílag. Aquest material esmorteeix les forces que actuen sobre el pinyol subjacent i permet que l’articulació es mogui fàcilment i sense dolor. L’articulació està inclosa en una càpsula recoberta al seu interior per un teixit llis anomenat sinovial. La sinovial produeix un lubricant –líquid sinovial– que redueix la fricció i el desgast de l’articulació. També hi ha uns lligaments que estabilitzen l’articulació. Creuant les articulacions hi ha músculs i tendons que a més d’augmentar-ne l’estabilitat afavoreixen el moviment.

La raó més freqüent per col·locar una pròtesi de genoll és eliminar el dolor genoll i la incapacitat causada per una gran destrucció articular. Les superfícies de l’articulació poden estar malmeses per l’artrosi, procés que provoca el desgast del cartílag articular. L’articulació també pot estar danyada per l’artritis reumatoide. En aquesta malaltia, la membrana sinovial produeix unes substàncies químiques que destrueixen el cartílag articular.

A causa del dolor genoll i la rigidesa, el pacient evita utilitzar l’articulació. Els músculs que l’envolten es debiliten i això contribueix a dificultar-ne la mobilitat. Quan la destrucció articular és important, la pròtesi total de genoll pot permetre al pacient tornar a exercir les activitats diàries.

A l’estudi de l’artrosi o artritis reumatoide cal anotar els símptomes del pacient, realitzar una exploració física, anàlisi i una vegada fet el diagnòstic es considerarà la possibilitat de col·locar una pròtesi quan el tractament medicorehabilitador o altres alternatives quirúrgiques hagin fracassat al no aconseguir eliminar el dolor i la incapacitat.

És una tècnica quirúrgica, una cirurgia. Amb el pacient sota anestèsia, el cirurgià substitueix l’articulació danyada per uns materials artificials. Al genoll, els extrems ossis del fèmur i la tíbia se substitueixen per uns components protètics que s’articulen entre si i amb la ròtula (cassoleta), que en la majoria d’ocasions també és substituïda. Una pròtesi es pot implantar en altres articulacions encara que les que es protetitzen més sovint són el genoll i el maluc.

Els materials utilitzats a les pròtesis totals estan dissenyats per permetre una mobilitat similar a la de l’articulació normal. Els components protètics solen estar composts per un element metàl·lic que encaixa exactament en un plàstic. S’utilitzen diversos metalls, acer inoxidable, aliatges de cobalt, crom i titani. El “plàstic” és polietilè que és extremadament durador i resistent al desgast. Per a la fixació dels components a l’os sol utilitzar-se ciment, encara que també hi ha pròtesis no cimentades, a les quals s’ancoren directament a l’os.

Hi ha tècniques menys agressives que permeten un menor dolor genoll al postoperatori i una recuperació més precoç.

És variable, depenent del pacient i de la tècnica utilitzada. Per regla general se us anima perquè utilitzi la nova articulació poc després de la intervenció. Pot col·locar-se dret i caminar immediatament. El fisioterapeuta instrueix el pacient en la rehabilitació de l’articulació i l’ús de crosses.

El benefici més gran és la desaparició del dolor genoll. Alguns pacients noten alguna molèstia a l’articulació operada després de la intervenció. Aquestes molèsties són degudes a la cirurgia i que els músculs que envolten l’articulació estan afeblits per la inactivitat. Aquestes molèsties es poden prolongar durant algunes setmanes o mesos. La força muscular se sol recuperar quan el dolor desapareix.

La mobilitat de l’articulació millora. El grau de recuperació depèn de com estigués l’articulació rígida abans de la intervenció.

Hi ha riscos com en qualsevol procediment quirúrgic. El pacient ha de comunicar al metge qualsevol problema que pugui complicar la cirurgia. Per determinar el risc quirúrgic amb la màxima exactitud i prevenir possibles complicacions es practica una analítica, una radiografia de tòrax i un electrocardiograma. Aquestes proves són avaluades pel metge internista i l’anestesista en entrevistar-se amb el pacient. L’anestesista informarà sobre el tipus d’anestèsia i els riscs anestèsics.

La complicació potencial més gran d’una pròtesi total de genoll és la infecció. Pot passar just a la zona de la ferida o en profunditat al voltant de la pròtesi. Pot passar durant l’ingrés a l’hospital o un cop el pacient és a casa seva, i fins i tot anys després de la intervenció. Les infeccions superficials de la ferida es tracten amb antibiòtics. Les infeccions profundes requereixen tractament quirúrgic i retirada de la pròtesi.

La infecció es pot produir per disseminar una infecció localitzada en una altra part del cos. Per prevenir aquest tipus d’infeccions, les persones portadores d’una pròtesi total de genoll han de prendre antibiòtics abans de sotmetre’s a manipulacions dentals, sondatges urinaris o altres tipus de cirurgia.

Una altra possible complicació és la Trombosi Venosa Profunda, per disminuir al màxim aquest risc s’administra Heparina profilàctica i s’intenta mobilitzar l’extremitat com més aviat millor.

Hi ha altres complicacions que estan directament relacionades amb la pròtesi.

Afluixament. És el problema mecànic més freqüent després de la implantació d’una pròtesi. Provoca dolor i si l’afluixament és important pot ser necessari substituir la pròtesi per una altra.

Luxació de la ròtula. En importants artrosis amb grans deformitats del genoll pot passar que un cop col·locada la pròtesi la ròtula es disloqui. El pacient sol recol·locar-la espontàniament. En alguns casos caldrà una reintervenció per solucionar el problema.

Desgast. Se sol produir lentament. Pot contribuir a l’afluixament encara que rarament cal re-operar a causa del desgast aïllat.

Trencament. El trencament dels implants és molt rar. Si passa cal una nova intervenció.

Lesions nervioses. Rarament es lesionen els nervis propers a l’articulació intervinguda. Pot passar en els casos en què cal corregir una deformitat molt important. Amb el temps se solen recuperar les funcions nervioses.

La majoria de persones poden esperar que la pròtesi no hagi de ser recanviada durant la resta de la seva vida. Els proporcionarà anys de benestar sense dolor, cosa que altrament no podríem aconseguir. En persones joves i actives és probable que calgui una reintervenció per al recanvi protètic. Els materials i les tècniques quirúrgiques milloren ràpidament gràcies al treball conjunt de cirurgians ortopèdics, enginyers i altres científics. El futur és prometedor per a aquells pacients operats amb una pròtesi total de genoll.