Lligament encreuat

L’artroscòpia és un procediment quirúrgic que es fa servir en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica per diagnosticar i, alhora, moltes vegades tractar, diversos problemes i malalties que es localitzen a l’interior d’una articulació. El seu ús és habitual des dels anys setanta però la considerem encara com una tècnica nova i en continu avenç i expansió.

El que és nou de l’artroscòpia enfront dels procediments quirúrgics habituals és que el cirurgià pot veure l’articulació en la seva totalitat mitjançant un instrument òptim de mida petita anomenat artroscopi, la imatge del qual es recull per mitjà d’una càmera de televisió tan sols amb una mínima incisió que amb prou feines deixa cicatriu al pacient. L’instrument òptic magnifica la imatge i incorpora una font de llum per visualitzar la seva articulació en la seva totalitat. És, per tant, un mètode molt poc invasiu, que permetrà, en general, fitar els temps d’ingrés hospitalari (es pot donar d’alta el mateix dia moltes vegades) i aconseguir una recuperació precoç.

Lesió del LEA (LLIGAMENT ENCREUAT ANTERIOR)

Els lligaments del genoll són, bàsicament:

-Lligaments encreuats: l’anterior i el posterior (aquest últim amb menor incidència de lesions).

-Lligaments laterals: l’intern (més freqüent) i l’extern.

El principal problema de les lesions dels lligaments encreuats és que difícilment es curen per si sols, per això cal haver d’operar majoritàriament. En canvi, el lligament lateral intern té una alta taxa de curació per si mateix amb un tractament conservador (no quirúrgic).

Si s’associa al trencament del menisc intern i del LLI (lligament lateral intern), s’anomena la triada, tan freqüent en els futbolistes. En una persona jove, mitjanament activa, amb molèsties i sensació de fallada, cal reconstruir l’LEA ja que a mitjà termini sol provocar una degeneració precoç de l’articulació i predisposa a lesió dels meniscs.

Per què es trenca el lligament encreuat?

El mecanisme més freqüent és per un gir del genoll. En quedar-se el peu clavat a terra o bloquejat per un jugador contrari i seguir girant de manera excessiva el cos del jugador, fa que aquest lligament no pugui resistir la tracció excessiva i es trenqui. En cas que aquest gir sigui massa brusc o es produeixin altres moviments associats, pot comportar que es trenquin també altres estructures del genoll (meniscs, cartílag, lligaments laterals…), la qual cosa empitjora també el pronòstic final.

Quina és la funció del LEA?

Aquest lligament evita que el genoll “tingui joc”. És a dir, evita que es mogui la tíbia respecte al fèmur de davant cap enrere, però sobretot controla que el fèmur no giri sobre el genoll. És un important estabilitzador de la rotació del genoll, sense ell el genoll queda “com ballant”.

Com es tracten les lesions del LEA?

La gran majoria s’han d’acabar operant gairebé totes. Com he comentat, en no cicatritzar per si només cal substituir aquest lligament trencat per un altre tendó, fer el que anomenem una plàstia. Actualment amb l’artroscòpia és possible substituir el lligament i les lesions associades amb mínimes incisions, cosa que comporta una recuperació més ràpida, amb menor dolor i amb més precisió en el tractament. L’artroscòpia ha revolucionat el tractament de les lesions esportives.

El més acceptat a la literatura mèdica internacional és utilitzar en aquests casos altres tendons propis del pacient, els més freqüents són el tendó rotulià i els tendons isquiotibials, per substituir el LEA trencat.

I després, quant de temps trigo a recuperar-me?

Hi ha d’haver un equilibri entre començar a mobilitzar molt ràpid però amb risc que el lligament s’afluixi, o deixar-lo “quiet” molt de temps per assegurar la cicatrització, però això comporta més rigidesa i més atròfia muscular.

Els terminis aproximats i generalitzats de recuperació són: sobre 4-6 setmanes caminar sense crosses; 2 mesos iniciar bicicleta; 3 mesos exercicis de tonificació muscular; 3-4 mesos iniciar carrera i se sol aconseguir la recuperació completa sobre els 5-7 mesos. Tot depèn de l‟estat del punt de partida inicial i de l‟estat previ.

Podeu trobar informació actualitzada sobre aquest tema al meu bloc de Barnaclinic.

Avantatges dels procediments artroscòpics

VENTAJAS DE LOS PROCEDIMIENTOS ARTROSCÓPICOS

El principal avantatge per al pacient rau en la necessitat d’incisions molt petites que generalment comporten una estada hospitalària menor i una recuperació més ràpida. Molts poden abandonar el centre quirúrgic el mateix dia de l’operació. A més, les petites incisions ofereixen la possibilitat d’obtenir un resultat estètic més desitjable, sobretot a zones exposades del cos. Tanmateix, recordarem i tornarem a insistir en el fet que els pacients que se sotmetin a cirurgia artroscòpica poden tenir diagnòstics molt diferents i condicions particulars prèvies que condicionaran la seva estada a l’hospital i el temps global de recuperació.

Com i qui porta a terme l'artroscòpia?

Hem de tenir en compte que, encara que encara menys invasiu, l’artroscòpia és un procediment quirúrgic com qualsevol altre i, per tant, ha de ser desenvolupat només per cirurgians especialistes en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica. Durant una artroscòpia poden sorgir problemes imprevistos o la necessitat d’obrir l’articulació si resulta impossible resoldre el problema mitjançant les petites incisions. En aquests moments, només un cirurgià que, a més de l’artroscòpia, domini la resta de tècniques quirúrgiques de l’especialitat, podrà dur a terme la intervenció.

A més, una correcta artroscòpia s’ha de fer en un ambient estèril de quiròfan. Abans d’iniciar l’operació s’aplica anestèsia, que, segons l’articulació que cal operar, pot ser local, regional, espinal o general. El seu cirurgià i anestesiòleg s’encarregaran de recomanar allò més apropiat en funció del cas.

Es fan petites incisions de la mida d’un trau de botó per inserir l’artroscopi i accedir a l’interior de l’articulació introduint-hi l’artroscopi i l’instrumental apropiat segons el cas. Tota l’operació és visualitzada pel cirurgià (i pel pacient, si és que ho desitja i no està sota anestèsia general) en un receptor de televisió. A més, si disposeu d’un aparell de vídeo, el cirurgià pot gravar totes les imatges que vulgueu.

Un cop finalitzada la intervenció, es tanquen les petites incisions i s’aplica un embenat excepte en casos que necessitin immobilització per algun motiu.

La majoria dels procediments d’artroscòpia no necessiten més d’un dia d’ingrés hospitalari. Abans de l’alta, el pacient ha de rebre instruccions sobre medicacions i comportaments que cal evitar. Si durant el postoperatori aparegués febre, dolor excessiu o drenatge de líquid des de la ferida, s’haurà de tornar a contactar amb el metge.

Cal tenir en compte que el temps de recuperació és diferent per a cada pacient i no ens hem de comparar amb amics o coneguts que s’hagin sotmès a intervencions similars. Cada pacient és diferent i cap artroscòpia és igual. Ocasionalment, durant el transcurs de l’operació, el cirurgià pot descobrir malalties o defectes que necessiten una cirurgia més àmplia que requereixi obrir l’articulació i que es pot fer en el mateix acte quirúrgic o bé, si la situació ho requereix, en un segon temps.

Possibles complicacions

Malauradament, i tot i tractar-se d’un mètode de mínima invasió, l’artroscòpia, com qualsevol tècnica quirúrgica, no està exempta de complicacions. Encara que la seva incidència és realment petita, ocasionalment i malgrat realitzar una adequada profilaxi, poden aparèixer infeccions, flebitis (inflamacions venoses), excessiva inflamació o sagnat i dany als petits gots i nervis propers a la zona operada, així com altres reflectits al consentiment informat. A això, cal afegir-hi els que poden derivar de l’anestèsia en si.