El manegot dels rotadors

Les lesions del manegot rotador poden tenir una varietat de nivells de gravetat, des d’una simple inflamació fins a una ruptura completa de diversos tendons.

L’evolució natural d’aquestes lesions quan es produeix un “desgast” sol passar per diferents fases, que pot comprendre diversos mesos fins a acabar en la seva ruptura.

Els primers estadis solen comprendre una inflamació dels tendons, més freqüentment el supraespinós, que pot acompanyar-se també de l’anomenada bursitis subacromial (el coixinet que permet el lliscament del tendó supraespinós). Si aquesta fase no es resol i persisteix, sol originar-se un desgast del tendó (tendinosi) que ho debilita i persisteix com un “desgast” i inflamació crònica. La persistència en aquesta fase sense tractament específic originarà una ruptura parcial del tendó o fins i tot, després d’un mal gest, una ruptura completa. Arribada a aquesta fase veurem que el tractament més efectiu és la cirurgia, ja que si no, el “forat” del tendó es farà cada cop més gran, i el que pot ser reparable inicialment pot passar a ser irreparable. És per això que aquestes lesions necessiten l’atenció per un metge especialista en aquestes lesions per poder prescriure el tractament més adequat a cada fase.

Com podem sospitar que podem patir una lesió del manegot rotador? Una lesió del manegot pot ser dolorosa i disminuir l’amplitud de moviment.

El dolor associat a la lesió del manegot dels rotadors pot:

• Descriure’s com un dolor sord i insidiós a l’espatlla que es pot irradiar al colze (però mai no arribar a la mà)
• Alterar el son, particularment si t’estires sobre l’espatlla afectada. El dolor nocturn és un dels símptomes més característics de la lesió del manegot
• Dificultar activitats en plans elevats com pentinar-se, assecar-se pèl, aixecar pes, tocar-se l’esquena….
• En fases evolucionades pot estar acompanyat de debilitat al braç i pèrdua de força

En aquests casos cal descartar altres lesions que poden confondre’s amb la lesió del manegot, com lesions cervicals, contractures musculars, inestabilitats o luxacions…És important que puguin ser valorades per traumatòlegs especialistes per poder oferir el tractament més adequat, ja que si no, la lesió pot progressar i ser més dificultós el tractament i amb menys eficàcia.

La malaltia del manegot dels rotadors pot ser deguda a una lesió traumàtica a l’espatlla oa la degeneració (desgast) progressiu del teixit del tendó. Els moviments repetitius per sobre del cap, l’aixecament d’objectes pesats durant un període prolongat i el tancament de l’espai per on passa el tendó (acromió i espai subacromial) poden irritar i danyar el tendó.

Hi ha diversos grups de pacients en què és més freqüent aquest tipus de lesions:

-Treballadors manuals, els quals han de fer treball de força en zones elevades (pe. Pintors, paletes, mecànics…)

-Esportistes que practiquen esports de manera repetitiva i amb girs de les espatlles (tennis, pàdel, handbol, bàsquet…), ja explicats en altres entrades del bloc.

-Lesions per desgast corresponent a l’edat. Igual que les articulacions com el genoll o el maluc es desgasten amb l’edat, als braços no sol desgastar-se l’articulació, sinó que és més freqüent que es desgasti i s’arribi a trencar els tendons, en lloc del cartílag de les articulacions.

La causa més freqüent al nostre medi d’aquestes lesions sol ser la barreja del “desgast normal per edat” del tendó i les activitats (esportives o laborals) per sobre del pla dels ulls. Tot això comporta que el tendó treballi més “apretat” i comporta la compressió del mateix, la inflamació el desgast i finalment la ruptura del mateix

Els factors següents poden augmentar el risc de patir una lesió del manegot dels rotadors:

• Edat. Amb l’edat, augmenta el risc de patir una lesió del manegot dels rotadors. Les ruptures del manegot dels rotadors són més freqüents en persones majors de 50 anys.
• Determinats esports. Els atletes que realitzen moviments repetitius amb els braços regularment, com a jugadors de tennis, handbol, llançaments de pilota… corren un risc més gran de tenir una lesió del manegot dels rotadors.
• Treballs. Algunes ocupacions, com la fusteria o la pintura de cases, requereixen moviments de braços repetitius, sovint per sobre del cap, que poden fer malbé el manegot dels rotadors amb el temps.
• Antecedents familiars. Hi pot haver un component genètic a les lesions del manegot dels rotadors, ja que és més comú que apareguin en determinades famílies. Es pot heretar la “qualitat” dels tendons, i això comporta més risc de lesió.

Sense tractament, la malaltia del manegot dels rotadors podria provocar rigidesa o debilitat permanents i la possible degeneració progressiva de l’articulació de l’espatlla, fins a impedir aixecar el braç en les fases més evolucionades.

En funció de:

-La fase de lesió que ens trobem.

-Edat

-Esport que practiquem

-Treball realitzat

-Si és braç dominant o no.

-El nº de tendons afectats. Habitualment se sol afectar principalment el supraespinós, després s’hi afegeix la porció llarga del bíceps, posteriorment l’infraespinós i finalment rodó menor i subescapular.

-La mida de la ruptura: pot variar des d’un simple “desfilagarsament” del tendó fins a la ruptura completa de diversos tendons

-Si és fumador o no. És un factor molt important que ha demostrat afavorir la progressió de la ruptura i dificultar la cicatrització en alterar el procés de microvascularització de manera directa.

Depenent de tots aquests factors i d’altres, es recomanarà quina és la millor opció en cada cas.

L’artroscòpia és una tècnica quirúrgica on el cirurgià és capaç d’explorar l’articulació amb l’ajuda d’una càmera de televisió i mitjançant una incisió mínima.

A la reconstrucció artroscòpica utilitzem ancoratges transossis per reinserir el tendó i nuem amb nusos especials lliscants. De vegades, cal associar altres gestos com la descompressió subacromial (augment de l’espai per on discorren els tendons) o la resecció parcial de la clavícula (quan està afectada), el tractament de la porció llarga del bíceps…. tot això per cirurgia artroscòpica.

Dependiendo de todos estos factores y algunos otros, se recomendará cuál es la mejor opción en cada caso.

La artroscopia es una técnica quirúrgica en la que el cirujano es capaz de explorar la articulación con ayuda de una cámara de televisión y a través de una incisión mínima.

En la reconstrucción artroscópica utilizamos anclajes transóseos para reinsertar el tendón y anudamos con nudos especiales deslizantes. En ocasiones, hay que asociar otros gestos como la descompresión subacromial (aumento del espacio por donde discurren los tendones) o la resección parcial de la clavícula (cuando está afectada), el tratamiento de la porción larga del bíceps…. todo ello por cirugía artroscópica.